SÍNTESI DEBAT

Primerament, penso, i supose que altres companys també, que aquest debat és el primer, dels que he intervingut, que ha estat ben plantejat i ben organitzat, on realment si que hem seguit el fil dels que han anat comentat els nostres companys, sense que les diferents aportacions de diferents temes s’entremesclen les unes i les altres.

La veritat que molts fils del debat han estat interessants, així com els materials proposats per al debat, però ha estat la carpeta de LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA A L’ESCOLA, aquella que més ha despertat el meu interès. L’article de Punset i Roger Schank, al fil sobre transmissió de coneixement/aprendre fent, m'ha fa reflexionar sobre si realment ho estem fent bé, si realment estem contribuint a formar ciutadans que vagin a viure en la societat. Estic totalment d’acord en l’afirmació que s’aprèn fent i que la teoria i la pràctica són dos cares d’una mateixa moneda, així com també quan comenta que les programes informàtics son tant tancats que no dóna pas a fomentat la creativitat dels nostres alumnes, formant ciutadans molt homogenis i on hi ha algú que se’n surt una mica de la normalitat és mirat com un ésser molt estrany. També les paraules de Ken Robinson al vídeo de Youtube, ha afiançat més les meves idees al voltant de l'educació i la tecnologia. Crec que les anomenades "noves" tecnologies són com una eina que permet modificar els mètodes educatius, però posant en relleu la urgent necessitat de repensar profundament el sistema educatiu com a conseqüència dels canvis socials que està provocant la revolució tecnològica. També tinc clar, en quan al fil dels rols professor i els alumnes, que per les meves experiències, els mestres del futur pròxim tindran una gran feinada d’ara endavant. Però faran coses diferents de les que han fet fins ara. És a dir, el que no faran els mestres és purament i simplement transmetre coneixements, perquè no cal, seran uns tutors que en el cas concret dels alumnes faran en gran part la funció d’ordenar la informació, de dirigir-los cap a on la poden trobar, de fer-los notar la diferència de qualitat entre les diferents informacions. És aquesta tutoria direccional i d’intermediari entre l’alumne, l’aprenent, i els coneixements que ha d’aprendre, que ja hi són i que moltes vegades no cal que els hi transmeti el mestre. Purament i simplement, cal una revisió dels papers dels actors, i finalment, com a conseqüència de tot això, caldrà una revisió profunda del paper de les institucions.

Per altra part, la meva participació al llarg del debat podria haver estat molt millor, en part perquè els temes m’han paregut molt interessants així com les aportacions de algunes companyes, però per qüestions personals i familiars he estat difícil el seguiment del mateix, espero que al proper debat el meva intervenció s’ajusti més al que apareix als criteris d’avaluació.

Per altra banda, de les aportacions dels companys m’han resultat interessants, i malgrat defendre el bàndol sociodeterminista contrari al meu, les de Sara Luis. Personalment també considero que les tecnologies per si mateixes no tenen sentit a l’aula. Però discrepo quan afirma que acaben sent perjudicials, ja que es potencia la pèrdua de la tradició de coneixement, d’altres fonts de coneixement alienes i també útils. Si mirem al nostre voltant podrem veure a uns alumnes els quals tenen una percepció molt visual del món que els envolta. Per a molts d'ells, la informació es deuria rebré d'una manera més visual. D'ahí la importància del modelatge i guia del professor-mestre, quasi com un artista.