Mostra documental Projecte

En aquest enllaç podeu visualitzar la mostra documental;

Mostra documental Projecte lectura global

Mapa conceptual Projecte

Fitxa disseny

FITXA DISSENY PAC3
Títol de l'activitat	Iniciem la lectura!!
Descripció dels agents personals	Aprenents: Alumnes d’una aula de Comunicació i Llenguatge que acull nens de 4 a anys d'edat. L’alumnat presenta com característiques generals dificultats d'aprenentatge, sobretot a l'àrea de comunicació, relació social, representació intersubjectiva, imitació, derivades dels seus diagnòstics de Trastorns de l'Espectre Autista (TEA) i Trastorn Generalitzat del Desenvolupament (TGD) . Per tant, tots els alumnes de l'aula tenen el pertinent Dictamen d’escolarització. És un grup d'alumnes molt divers, en quant a edat, condició social, immigració i de característiques personals en general, ja que són alumnes de la localitat però, com l'aula de Comunicació i Llenguatge (CiL) és de nova creació, acudeixen al centre procedents de diferents escoles de la localitat. Mediadors: Mestra tutora de pedagogia terapèutica, Mestre d'audició i llenguatge, educador, Mestres tutores del curs de referència i orientadores del centre. Tecnologia mediadora: Ordinador, impressora, Programes editors de textos i d'imatge, PDI, internet, software divers però més concretament el Notebook.
Descripció del problema	Amb aquest treball es pretén donar resposta educativa als alumnes de l'aula CiL atenent a la diversitat de l’alumnat, i amb l'aprenentatge de la lecto-escriptura de caràcter global. La gran diversitat d’alumnat de l’aula i les necessitats educatives que presenten derivades dels trastorns TEA i TGD ha fet que els mestres i l'educador de l'aula tinguin que adaptar la resposta educativa que donen als alumnes. Dins l’organització de l’aula ha fet unes quantes modificacions espacials i temporals adequades per a què puguen assolir els objectius marcats. Per a dur ho a terme ha estat necessari l’ús de recursos informàtics com l’ordinador, la impressora així com la recerca d’imatges o bé a internet o bé amb software destinat per a la tasca, per exemple Picasa de Google. A més a més ha tingut que modificar des de les rutines fins al mètode que feia servir per a l’ensenyament de la lector-escriptura. Després de l’assessorament per part de les orientadores del centre i les assessores de Conselleria d'Educació, es va decidir que el mètode que més s’adequava a les necessitats de la diversitat d’alumnat era un mètode global, mètode pensat per a alumnat amb aquestes característiques. No hi ha material comercial pensat per a aquest mètode sinó que aquest calia que fora elaborat. Per tant, per a l’elaboració ha estat necessari fer servir els recursos tecnològics anomenat anteriorment. Estructuració: Aquest es tracta d’un problema ben estructurat ja que requereix l’aplicació de diferents passos per a la seva resolució, ja que cal que analitzem les característiques personals dels alumnes, així com dels contexts, té un objectius coneguts i un grup restrictiu d’operadors lògics. Complexitat: L’activitat no és molt complexa, però si tenim present a l’alumnat en sí, i la importància que té per a ells el desenvolupament de la lecto-escriptura, no tan sols per a llegir i escriure sinó com a forma de comunicar-se, el problema es fa més complex. Especificitat de camp: Les activitats són molt diverses, i aquestes persegueixen un aprenentatge gradual ja que mètode està format per diferents fases, on les primeres són necessàries per a passar a les següents. Els centres de interès, les activitats parteixen dels interessos i necessitats dels alumnes
Plantejament del problema	Cal ressaltar la importància que l’ús de les Tic està tenint per a l’atenció de l’alumnat amb necessitats educatives especials i per a tots en general. Poder incorporar a la majoria de les aules recursos com la PDI ha estat molt motivador no tan sols per als alumnes sinó també per als mestres, així es poden realitzar moltes activitats més atractives, més visuals, i poder prescindir de material comercial permet treballar amb metodologies més inclusives. Per tant, el problema es planteja per canviar el mètode que fan servir les mestres tutores dels alumnes abans d'entrar l'aula CiL, per un altre més visual, interactiu, manipulatiu, actiu, participatiu, etc.
Context de l’activitat	El context en el que s’emmarca l’activitat, com ja s'ha comentat abans, és una aula de Comunicació i llenguatge (CiL), enquadrat dins d'una escola pública situada a una ciutat situada a escassos kilòmetres de València capital. Es crea en aquesta localitat amb la finalitat de proporcionar una continuïtat en l'escolarització de l'alumnat que finalitza la seva escolaritat en un dels centres més pioners en l'atenció educativa amb l'alumnat amb Necessitats Educatives Especials i que ha actuat com a centre preferent d'inserció educativa de nens i nenes amb aquestes característiques. L’aula de comunicació i llenguatge és una unitat específica d’educació especial que pretén oferir una resposta educativa a l’alumnat amb Trastorns Generalitzats del Desenvolupament o Trastorns Específics del Llenguatge en un entorn normalitzat de màxima inclusió a l’etapa educativa d'infantil i primària. A l’aula CIL s’atenen sis alumnes, dels què cinc pertanyen al tipus de modalitat A, és a dir que reben una atenció directa a l’aula de comunicació i llenguatge superior o igual al 40% del seu horari lectiu. Per altra banda, hi ha dos alumnes que assisteixen menys d’aquest percentatge a la nostra aula i per tant, pertanyen a la modalitat B. L'altre alumne de la modalitat B acudeix a l'aula amb un percentatge igual que els de modalitat A per les seves característiques personals i evolutives. En aquesta escola i degut a l’entorn on està ubicada assisteixen alumnes de classe social mitjà-baixa. A més a més, els darrers anys s’han incorporat també al centre alumnat immigrant, sobretot magrebins i xinesos.
Característiques dels aprenents	Les persones, en el nostre cas els alumnes de l'aula, que s’emmarquen dins del Trastorn de l’espectre autista presenten un continu de característiques molt heterogènies que els fan molt diferents els uns dels altres. És el cas del nostre alumnat que presentes afectacions en diferents àrees i en diferent grau de severitat. Àngel Rivière en el seu Inventari d'Espectre Autista (IDEA) descriu dotze dimensions alterades en aquestes persones, amb 4 nivells d'afectació en cadascuna d'elles, es representa tot l'espectre. Per tant,els alumenes de l'activitat presenten una alteració qualitativa en la relació social, alteració qualitativa en el llenguatge i la comunicació i alteracions qualitatives en la inflexibilitat mental i simbolització.
Competències específiques i objectius	Les Competències bàsiques que es treballen són les següents; Competència comunicativa, lingüística: habilitats per comprendre, expressar i interpretar pensaments, sentiments i fets de forma oral i escrita en diferents llengües i escenaris o contextos i regular el comportament Competència en el coneixement i la interacció en el món físic. Competència en el tractament de la informació. Habilitats per utilitzar de forma autònoma i crítica, les eines informàtiques per buscar, obtenir, processar i transformar informació, així com per comunicar-se.Habilitats per aprendre a aprendre. Habilitats per planificar, desenvolupar i avaluar de forma autònoma el “aprenentatge”, sentir-se motivat per fer-ho, i utilitzar-ho en els diferents escenaris i contextos. Els objectius són; Escoltar i comprendre narracions orals amb suport visual. Discriminar visulament les imatgens refentesns als centres d'interes treballants, cos humà, aliments, l'escola,... Reconeixer globalment el vocabulari dels diferents centres d’interès treballats. Assolir el vocabulari dels diferents centres d'interes. Realizar una lectura global del vocabulari treballat a l'aula. Per a aquests amb TGD, el aprendre a llegir també és molt important per que ajuda a millorar la seva comunicació i per tant , la seva relació social, les habilitat socials i la millora de les seves conductes.
Continguts	Vocabulari referent als centres d'interés; El cos humà. La casa. L'escola. Tenim que assenyalar, que al igual que els objectius, els continguts han de ser pocs però molt concrets per a que els alumnes puguen assolir els mateixos.
Previsió de la seqüència d’activitats	Les activitats estaran seqüenciades en relació el seu nivell de desenvolupament i seguin les fases descrites per la Rosa Ventoso als mètodes de lectura en els seus manuals didàctics. Igualment, per al seguiment de l’escriptura també seguirem les fases que la Victoria Troncoso explica al seu llibre de pre-escriptura. L’objectiu del mètode es treballar de manera manipulativa la lecto-escriptura, però també fent servir la pissarra digital com a recurs complementari, i arribar finalment al paper, amb els alumnes que tinguen les capacitats per desenvolupar aquesta habilitat..
Fonamentació psicopedagògica	Tal com explicita la LOE, a l’etapa d’Educació Infantil, que es per la qual s'avalua i se realitza una programació per a la majoria d'aquests alumnes malgrat estar en l'etapa d'educació primaria, s'atendrà progressivament: desenvolupament afectiu, moviment i els hàbits de control corporal, manifestacions de la comunicació i del llenguatge, pautes elementals de convivència i relació social, descobriment de les característiques físiques i socials del mitjà en el qual viuen. A més es facilitarà que nenes i nens elaborin una imatge de si mateixa. La utilització de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) com a recurs didàctic, en la resposta educativa a les persones amb TEA, confereix a aquesta una nova dimensió, en oferir possibilitats limitades s les dels als recursos tradicionals. No se'ns escapa que la imatge, el so i la imatge en moviment ens ofereixen claus motivacionals i d'atenció formidables. Des de l'àmbit de la intervenció en persones amb TEA, constitueixen una eina molt atractiva i un potent recurs perquè ofereixen un entorn i una situació controlable (són predictibles); presenten una estimulació multisensorial, fonamentalment visual; la seva capacitat de motivació i reforç és molt alta, afavorint l'atenció i disminuint la frustració davant els errors; afavoreixen o possibiliten el treball autònom, així com el desenvolupament de les capacitats d'autocontrol, s'adapten a les característiques de cadascun, respectant el seu ritme d'aprenentatge; són un element d'aprenentatge actiu, on destaquen la seva versatilitat, flexibilitat i adaptabilitat. Aquest tipus de suport poden ajudar-nos a oferir respostes eficaces a les necessitats educatives en l'àmbit de la comunicació i el llenguatge de les persones amb TEA i/o TGD.
Procediments i criteris d’avaluació	Aquesta es centrarà en el procés de recollida de la informació rellevant al llarg de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, partint de la recollida de dades, per analitzar d’on partim i veure on volem arribar. Farem servir l’observació sistemàtica i proves elaborades per veure el ritme d’aprenentatge i el vocabulari aprés.
Previsió de temporització	La previsió de temporalització donada les característiques evolutives i personals del alumnes, està realitzada per trimestres, avaluant cada trimestre l'assoliment dels objectius marcats per a cada alumne, ja que aquests tenen un ritme d'aprenentatge diferent en cada cas, unes edats diferents, ... El fet de trobar-se l'alumne/ en un nivell, per edat cronològica, en 3r de primària, no assegura un millor assoliment dels objectius que un nen de E.I. 5 anys. Per tant, els objectius d'aprenentatges es repeteixen per un curs.

CONCLUSIONS DEL CANVI CONCEPTUAL

El principal argument per afirmar que ha existit un veritable canvi conceptual és la constatació d'un canvi en el disseny del model. L'estudi de CTS ha provocat en el meu un nou model d'interpretació, que ha ressituat conceptes previs però els ha transformat intrínsecament en posicionar-los de forma diferent. Així per exemple, la tecnologia queda ressituada en el mateix plànol que la societat.

El que ressaltaria d'això és que apareixen noves possibilitats de relació que d'una altra manera no serien possibles. Ara és possible comprendre la implicació de tecnologia en la producció científica, o entendre el paradigma del teixit sense costures com a marc interpretatiu, i no com a resultat de compromís entre determinismes.

Una altra realitat significativa és la reinterpretació del concepte educació dins d'un nou mapa conceptual. La principal correspondència se situa dins del concepte de noves formes de coneixement. Així, és possible relacionar de forma coherent no només els principals conceptes (ciència-tecnologia-societat) sinó altres conceptes intermedis.

Una argumentació sòlida sobre el canvi conceptual resideix en l'estructura global del mapa, que té com a pilars un nou teixit de conceptes, i que permet representar un nou paradigma, redefinir relacions existents, aportar altres noves, introduir conceptes mediadors, i, en últim terme, redefinir el propi contingut dels conceptes.

L'observació dels mapes, suggereix que hi ha hagut una intensa re-descripció de relacions, tant modificació d'algunes existents, com l'aparició d'altres noves línies.

En la vista del canvi conceptual queden plasmades algunes de les línies de reelaboració de les relacions entre conceptes. Des d'una visió analítica observem que apareixen múltiples línies de relació entre els mateixos conceptes, produint variacions en l'adreça d'aquestes relacions. Aquesta anàlisi suggereix el canvi de relacions lineals de causalitat per altres de tipus interactiu, i més encara, relacions íntimes que conformen la identitat. Així per exemple podem observar el canvi conceptual en la forma d'entendre la relació ciència i tecnologia, es produeix un desdoblegui de la línia prèvia de relació productiva. Això suposa no solament una interacció entre ciència i tecnologia, sinó la seva situació en el mateix plànol, com una dependència identitària. Un altre exemple ho trobem en les relacions entre tecnologia i societat, i la incorporació ens solament dels determinismes i la metàfora del teixit sense costures, sinó l'aparició de noves vies de comprensió.
En definitiva, no solament s'ha produït una reestructuració del mapa conceptual, sinó una reinterpretació dels conceptes a partir de la renovació de les relacions entre aquests.

Respecte al treball col·laboratiu vull rescatar especialment la pertinència del debat com a part del canvi conceptual. En treballar des de la representació conceptual i la perspectiva de canvi conceptual he pogut aprofundir una mica més en el significat de l'aprenentatge significatiu. L'oportunitat del debat es tradueix en la incorporació de significacions diferents a les quals un posseeix, que obliguen a un procés de reinterpretació i posar-les en relació amb coneixements existents.

Però, l'element veritablement significatiu ha estat la utilització del programari Cmap Tools per a l'elaboració dels mapes. L'experiència de la seva utilització m'ha desvetllat que no es tracta d'una eina expressiva sinó constructiva. La necessitat d'elaboració del mapa suposa un exercici cognitiu de construcció d'un model capaç de representar els diferents aprenentatges.
Per tant, la mediació de la tecnologia ha estat imprescindible perquè ha fet possible una aprenentatge significatiu.

MAPA CONCEPTUAL INTEGRADOR

SÍNTESI DEBAT

Primerament, penso, i supose que altres companys també, que aquest debat és el primer, dels que he intervingut, que ha estat ben plantejat i ben organitzat, on realment si que hem seguit el fil dels que han anat comentat els nostres companys, sense que les diferents aportacions de diferents temes s’entremesclen les unes i les altres.

La veritat que molts fils del debat han estat interessants, així com els materials proposats per al debat, però ha estat la carpeta de LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA A L’ESCOLA, aquella que més ha despertat el meu interès. L’article de Punset i Roger Schank, al fil sobre transmissió de coneixement/aprendre fent, m'ha fa reflexionar sobre si realment ho estem fent bé, si realment estem contribuint a formar ciutadans que vagin a viure en la societat. Estic totalment d’acord en l’afirmació que s’aprèn fent i que la teoria i la pràctica són dos cares d’una mateixa moneda, així com també quan comenta que les programes informàtics son tant tancats que no dóna pas a fomentat la creativitat dels nostres alumnes, formant ciutadans molt homogenis i on hi ha algú que se’n surt una mica de la normalitat és mirat com un ésser molt estrany. També les paraules de Ken Robinson al vídeo de Youtube, ha afiançat més les meves idees al voltant de l'educació i la tecnologia. Crec que les anomenades "noves" tecnologies són com una eina que permet modificar els mètodes educatius, però posant en relleu la urgent necessitat de repensar profundament el sistema educatiu com a conseqüència dels canvis socials que està provocant la revolució tecnològica. També tinc clar, en quan al fil dels rols professor i els alumnes, que per les meves experiències, els mestres del futur pròxim tindran una gran feinada d’ara endavant. Però faran coses diferents de les que han fet fins ara. És a dir, el que no faran els mestres és purament i simplement transmetre coneixements, perquè no cal, seran uns tutors que en el cas concret dels alumnes faran en gran part la funció d’ordenar la informació, de dirigir-los cap a on la poden trobar, de fer-los notar la diferència de qualitat entre les diferents informacions. És aquesta tutoria direccional i d’intermediari entre l’alumne, l’aprenent, i els coneixements que ha d’aprendre, que ja hi són i que moltes vegades no cal que els hi transmeti el mestre. Purament i simplement, cal una revisió dels papers dels actors, i finalment, com a conseqüència de tot això, caldrà una revisió profunda del paper de les institucions.

Per altra part, la meva participació al llarg del debat podria haver estat molt millor, en part perquè els temes m’han paregut molt interessants així com les aportacions de algunes companyes, però per qüestions personals i familiars he estat difícil el seguiment del mateix, espero que al proper debat el meva intervenció s’ajusti més al que apareix als criteris d’avaluació.

Per altra banda, de les aportacions dels companys m’han resultat interessants, i malgrat defendre el bàndol sociodeterminista contrari al meu, les de Sara Luis. Personalment també considero que les tecnologies per si mateixes no tenen sentit a l’aula. Però discrepo quan afirma que acaben sent perjudicials, ja que es potencia la pèrdua de la tradició de coneixement, d’altres fonts de coneixement alienes i també útils. Si mirem al nostre voltant podrem veure a uns alumnes els quals tenen una percepció molt visual del món que els envolta. Per a molts d'ells, la informació es deuria rebré d'una manera més visual. D'ahí la importància del modelatge i guia del professor-mestre, quasi com un artista.

APORTACIONS DEBAT

1a APORTACIÓ

Tal com ens explica Ken Robinson; els sistema educatiu està obsolet o bé som nosaltres, la major part de la comunitat educativa, els que no anem a la par amb la revolució tecnològica. A mi si que em sembla que la tecnologia és una eina important per generar un canvi cultural, un canvi a l'escola.

Però, la repercussió que pot tenir la utilització de les tecnologies relacionades amb la informació i el coneixement en les tasques educatives, és a dir, que es concentrin en com utilitzar les noves tecnologies en l'educació, és una perspectiva limitada. Cal anar més enllà, no considerant les "noves" tecnologies com una eina que permet modificar els mètodes educatius, sinó posant en relleu la urgent necessitat de repensar profundament el sistema educatiu com a conseqüència dels canvis socials que està provocant la revolució tecnològica. No es tracta d'explicar que la tasca educativa en la societat del coneixement disposa d'unes noves possibilitats -cosa que és veritat, però que no és el més important. El que de veritat hauria de preocupar és que està emergent una societat diferent, l'anomenada societat del coneixement, i que per viure en aquesta societat fan falta uns coneixements, unes habilitats i fins i tot unes actituds diferents de les que s'han necessitat fins ara. En conseqüència, caldrà primer identificar els elements veritablement importants d'aquest canvi tecnològic. En segon lloc, caldrà explicar com aquests elements de progrés tècnic modifiquen els usos socials, perquè el que és important no és pas la tecnologia en si, sinó com aquesta tecnologia modifica les vides personals i l'organització social. Aquesta nova manera de viure i de conviure és la que demana nous coneixements, noves capacitats i noves actituds. I l'educació ha de respondre a aquest repte.

Cal recordar que el procés educatiu no pot estar centrat en qui ensenya, sinó construït al voltant de qui aprèn. El cor de la qüestió és el procés d'aprenentatge. A partir de les necessitats d'aprenentatge de l'individu cal que aquest tingui a la seva disposició eines, serveis i institucions que li permetin accedir al coneixement. Les noves possibilitats tècniques fan que cada vegada més les eines i els serveis puguin estar separades de les institucions tant en l'aspecte de l'espai (aprendre a distància), com en el del temps (horaris personalitzats), com en el de l'organització (autoaprenentatge). Això no vol pas dir que el procés no necessiti una direcció i una orientació, sobretot en les etapes d'infantesa i joventut, però aquesta orientació no s'ha de confondre amb el procés mateix de transmissió de coneixements.

Salutacions

Bernat





2a APORTACIÓ

El bàndol verd considera que s’han de transmetre bé els coneixements fent servir les millors tècniques. Argumenteu sobre aquesta postura i les seves conseqüències sense oblidar el paper del mestre i professor, el control de la informació que es fa servir i com ha de ser la investigació educativa i el progrés de la psicopedagogia...

Tots estem d’acord a acceptar que un dels principis psicopedagogs que s’establi amb la LOGSE fou el constructuvisme entre altres. Amb el constructivisme el que es pretén es que l’alumne/a siga qui construeixi el seu propi aprenentatge, sigui un ser actiu, que participi i que sigui actiu. La frase que comenta E.Punsent al principi és molt precisa, la millor manera d’aprendre un contingut, un aprenentatge és mitjançant la pràctica educativa. La teoria i la pràctica són les dos cares d’una mateixa moneda. El paper del mestre en aquest procés està més relacionant amb un paper com a mediador que com a transmissor de coneixements.

Estic totalment d’acord amb la afirmació que fa Roger Schank en relació a l’escola davant la pregunta que li fa E.Punset. La clau està en el sistema. Si volem fer algun canvi hem de començar a canviar nosaltres com a mestres, cal que anem canviant la nostra forma d’ensenyar tant directiva cap a formes d’aprenentatge molt més cooperatives, més constructives, on l’alumne sigui realment el protagonista del procés ensenyament-aprenentatge.

Amb la actual llei d’educació, la LOE s’introdueix un nou concepte, “competència bàsica”, on entenen per competència la capacitat deposar en marxa de manera integrada aquells coneixements i trets de la personalitat que li permetin resoldre situacions diverses, i per tant, cal que estigui a l’abast de tots aquells subjectes implicats.

Per tant, les competències bàsiques són el conjunt de destreses, coneixements i actituds necessària per a que una persona alcanci el benestar emocional, material, físic, social i la capacitat d’autodeterminació en els diferents àmbits d’actuació, tant el personal, el escolar i el social. És a dir, el saber, el voler però sobre tot el como fer-ho.

Una d’aquestes competències és el tractament de la informació i de la competència digital on els alumnes han de desenvolupar les habilitats necessàries per fer servir de manera autònoma i critica, les ferraments informàtiques pera cercar, obtindre i processar i transformar informació, així com per a comunicar-se

Pensem que podrem aconseguir-ho sense un canvi en les formes metodològiques dels mestres?? El desenvolupar les competències bàsiques implica canvis i de moment no s’han produït.





3a APORTACIO

Estic d'acord amb Sara Luis quan diu, citat a Pere Puig, que en l’actualitat el procés d’ensenyament i aprenentatge és bidireccional i aglutina tant als professors com als alumnes.

A més, també considero que les tecnologies per si mateixes no tenen sentit a l’aula. Però crec que no solament l’escola o el sistema educatiu ha d’ensenyar les noves tecnologies, no solament ha de continuar ensenyant matèries per mitjà de les noves tecnologies, sinó que aquestes noves tecnologies, a més de produir uns canvis en l’escola, produeixen un canvi en l’entorn i, com que l’escola el que vol és preparar la gent en aquest entorn, si aquest entorn canvia, l’activitat pròpia de l’escola ha de canviar; per tant, se’n va més enllà de l’ensenyament de les noves tecnologies i de l’ensenyament per mitjà de les noves tecnologies.

Pel temps, hem passat d’una societat en què la informació era estable a una societat en què la informació és absolutament efímera. No solament s’ha produït una explosió quantitativa de la informació, sinó també la reducció de la vida útil d’aquesta informació. Ara els coneixements bàsics en la vida d’una persona canvien en un període de temps inferior a la seva vida, plantejant problemes molt seriosos de com s’ha de mantenir la vida dels coneixements. Davant de la quantitat ingent d’informació que tenim actualment s’han d’introduir noves pautes, és fonamental la tria de la qualitat, i en aquest escenari apareix el paper els mestres, que serà fer d'intermediaris, de filtre de la informació.

Des de fa segles, s'ha organitzat un sistema de transmissió de coneixements per als alumnes, escoles per a socialitzar-los i perquè puguin viure i ser útils a la societat. On, a l’acabament dels estudis significava que tenen feina per a tota la vida. Però això ara ja no és veritat. Per tant, per molt bé que funcioni un sistema educatiu, s’ha de canviar de dalt a baix, perquè es va dissenyar per a un objectiu completament diferent del d’ara. El sistema educatiu ha de canviar per a abraçar la totalitat de la nostra vida i no com fins ara que només en comprenia una part.

A més, hi ha un aspecte que està molt condicionat per tot aquest canvi, que és el sistema d’adquisició d’informació: ara passem d’una societat en què la transmissió d’informació ha estat fonamentalment escrita a una societat en què la transmissió d’informació ja no serà escrita. Haurem d’aprendre a analitzar el llenguatge audiovisual, atès que serà en aquest llenguatge que ens arribarà tota la informació que rebrem en el futur, i d’una manera especial el llenguatge visual. La imatge té un llenguatge impressionant que ha anat evolucionant moltíssim en les darreres dècades.

Per tant, aquestes coses ens porten a la necessitat de revisar aquest món de l’educació, com a conseqüència de les noves tecnologies i com a conseqüència d’aquesta societat del coneixement que creen aquestes noves tecnologies, hem de revisar fonamentalment els currículums. És a dir, no es poden continuar ensenyant les mateixes coses de la mateixa manera. Davant nostre hi ha unes eines impressionants que permeten que els processos d’aprenentatge siguin molt més personalitzats, molt més fàcils, molt més flexibles. L’escola, en totes les seves etapes, davant del procés de formació dels infants i dels joves han de transmetre, han de posar l’èmfasi en la transmissió d’un altre tipus de coses, d’un altre tipus d’habilitats, d’un altre tipus d’actituds, d’un altre tipus de predisposicions humanes: són les aptituds.

Però, en aquest context, no solament hem de revisar els currículums, sinó que hem de revisar també el paper dels actors, tant dels mestres/professors, com dels alumnes. Els mestres tindran una gran feinada d’ara endavant. Però faran coses diferents de les que han fet fins ara. És a dir, el que no faran els mestres és purament i simplement transmetre coneixements, perquè no cal, seran uns tutors que en el cas concret dels alumnes faran en gran part la funció d’ordenar la informació, de dirigir-los cap a on la poden trobar, de fer-los notar la diferència de qualitat entre les diferents informacions. És aquesta tutoria direccional i d’intermediari entre l’alumne, l’aprenent, i els coneixements que ha d’aprendre, que ja hi són i que moltes vegades no cal que els hi transmeti el mestre. Purament i simplement, cal una revisió dels papers dels actors, i finalment, com a conseqüència de tot això, caldrà una revisió profunda del paper de les institucions.

AVALUACIÓ INICIAL

QUESTIONS DE DESENVOLUPAMENT BREU

1. ¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.

Penso que el progrés a nivell tecnològic i científic que vivim en els darrers anys, per ell mateix, no garanteix ni determina un progres econòmic i social. Aquest progres té que estar acompanyat i recolzat per un progres a nivell educatiu que fixe una base per potenciar aquest avanç tecnològic i científic del qual gaudim en l'actualitat.

2. ¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?

En realitat, mai me plantejat, ni pensat, la garantia de neutralitat ideològica de les diferents tecnologies i la seva fonamentació científica. Però en alguns casos, les tecnologies podrien canviar d'ideologia a les persones que fan ús d'aquestes, pensar que tens més poder o eres més important per gaudir de ferramentes tecnològiques.

3. Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment.

En aquest cas estic totalment d'acord. Personalment, quan tinc que realitzar en als meus alumnes (alumnes amb TEA) me plantejo la millor manera de que aquests nens amb dificultats de comunicació, aprofitaran més i millor la tasca realitzada, si amb material més manipulatiu, panell amb pictogrames, o els mateixos pictogrames amb la pissarra digital de l'aula.

4. ¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?

Per una banda, la necessitat de les empreses tecnològiques d'obrir mercat i fomentar el consum de productes d'última generació.

En quan a l'educació, la necessitat de fomentar i apropar als alumnes una nova visió de escola que s'adeqüe a les seves expectatives actuals, més visual i atractiu, és a dir, que l'apropi al seu nivell tecnològic.

5. Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa

Perdó, però no entenc la pregunta.

6. Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement

Transmissió de coneixement, quan el mestre realitza una classe magistral als alumnes sense que aquests pugin interaccionar en les explicacions del mestre.

Construcció de coneixement, quan l'alumne té les ferramentes necessàries per l'estudi i és capaç de buscar la resposta per ell mateix.

7. Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".

Si la persona si no té uns esquemes previs, un context que done peu als seus coneixements, tindrà més dificultat en explicar i donar sentit a una idea. Un exemple serien als nens de menys de 3 anys els quals, al no tindre experiències prèvies, no són poden retindre en la memòria esdeveniments ocorreguts, ja que tenen la carència del context en que es mouen.

8. ¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...?

Si que he pensat en fer possible una adaptació que faciliti la redacció del missatges i la seva rebuda.

9. Comptes amb els coneixements previs que el Pla docent indica per poder ser eficaç durant el desenvolupament de l’assignatura? Fins a quin punt? Pots instal·lar programari, iniciar l’exploració de nou programari pel teu compte, gestionar arxius i comptes amb una actitud positiva cap a web 2.0? Ets capaç de llegir en pantalla (buscar paraules, fer servir l’índex amb hipervincles, moure’t en el document...? i mantenir uns apunts digitals on acumulis la informació de diferents fonts?

Penso que després de llegir el pla docent, i contestar aquestes preguntes, la meva experiència prèvia es queda curta. No obstant, intentaré gaudir de l'assignatura i fer-ho el millor que puga.

10. Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 8

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 7

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 8

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 8

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 9

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 7

TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 6

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 7

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 9

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 7

MAPA DE CONCEPTES PREVIS

MAPA DE CONCEPTES

Mapa de conceptes sobre la relació entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació.

PRESENTACIÓ

Hola companyes i companys,
Em diuen Bernat, sóc de Carlet (València) i aquest és el meu segon any de Psicopedagogia.
Sóc Mestre de l'especialitat d'audició i llenguatge, i aquest curs forme part de l'Aula de Comunicació i Llenguatge de Torrent, (CiL) per l'inclusió d'alumnes amb TEA i TGD en escoles ordinàries.
Salutacions